CRITICA:ESTE MATI MOS HEM JUNTAT PALOMO ,XIMET, Y EL TIO DE LA BICI A LES 7 DEL MATI Y HEM EIXIT PEL PORT DE BOCAIRENT DIRECIIO PER BANYERES CAP A ALCOY TOT SEGUIT HEM DECIDIT PUJAR PEL CANALI BAIXANT A ONIL DIRECCIO CASTALLA Y TOT DESPRES VENIA LO MILLOR ,PUJAR EL XORRET DE CATI QUE HEM APLEGAT A FER DE DESNIVELL DE UN 23% UN PORTET PROU DURET LA VERITAT SEGONS PALOMO PER A ELL NO ERA TAN DUR PERO PER A MI SI QUE HO ES HEM PATIT PERO HO HEM PASAT MOLT BE .
DESPRES VENIA EL ESMORSAR EL TIO DE LA BICI Y PALOMO SAN TRAGAT BOCATA Y MIG DESPRES HEM TORNAT A PUJAR EL CANALI PER ON LEM BAIXAT Y HEM TORNAT PER ON HEM PUJAT A LA FI HAN SIGUT 97 KM. VELOCITAT MAXIMA78KM HORA UNA EXPERIENCIA BONICA Y DURA YO ANIME A LA GENT DEL CLUB QUE INTENTE FERO.SALUDOS A TOTS ELS BIKERS DEL CLUB.
Comencemos a soñar la vida esta hecha de sueños y quien no ha soñado alguna vez con viajar lejos y disfrutar con lo que le gusta y luego poder contarlo, hacer de ese viaje un proyecto de vida, con esta carrera en las montañas de America se puede soñar un buen rato hagamos algo para seguir siendo un club activo y sin tener que irnos a America “quien pudiera” organicemos una extra, de esas que podamos hacer todos y luego contarloNo dejéis de ver los videoshttp://www.transrockies.com/trc/
El fin de mes de julio, nuestros compañeros José Juan Soler y Juan José Abdon (Nicasio), con sus mujeres e hijos, más otra pareja del pueblo, Javi, su mujer e hijos.,
Realizaron la mítica prueba del Camino de Santiago.
Por lo poco que he hablado con ellos parece ser que se lo pasaron muy bien, aunque fue un poco dura, ya que mientras sus hijos descansaban, ellos tenían que trabajar, y luego cansados tenían que atender a sus hijos.
Aquí podemos ver a Patri con sus hijos, en un reportaje de un periódico ( La voz de Galicia).
El dimarts 17, eixirem a realitzar la ruta de Pla de Corrals extra que tantes ganes tenia de fer. Dels quatre Ivan i Jo érem els novatos, mentre que Boira i Àngel ja l’havien fet algunes vegades.
La ruta va ser exigent degut a la distancia i les pujades que vàrem fer en abandonar el PR que ens duia a Pla de Corrals. La extra va ser dura, però al mateix temps molt trialera amb zones de baixades de vertigen. Especialment recomané fer el PR que va després de la pujada que es fa en passar Quatretonda fins a l’inici de la extra i després la baixada que hi ha des de la primera cantera fins a la Segona, encara que el que no l’haja fet mai, té que anar amb compte perquè hi ha un parell de socavons complicats. Per a finalitzar, en Alboi la senda Andalusa es una passada però cal baixar-la amb molt de coneixement, ja que un xicotet error pot suposar un gran bac.
La veritat es que va ser una ruta que recomane a tots aquells que estiguen en forma i els agrade les rutes trialeres.
El dissabte 14, quedarem amb Raül el de Barxeta per a que ens ensenyara unes quantes sendes de la seua zona. La ruta va ser de tots els colors; dura, xula, complicada i accidentada, baix el meu punt de vista, perquè Raül deia que havia intentat fer-la el més light possible. Però com sempre hi ha companys que els haguera agradat una ruta més trialera o que haguera sigut més dura, però com sempre per a gustos colors.
La ruta va ser d’uns 50 km que s’inicià per la serra de Barxeta i donà al PR que transcorre de Pla de Corralscap a Quatretonda. Passarem per la casa la Bastida i després pel refugi que hi ha més endavant. En menys d’un quilòmetre, ens desviarem cap a la dreta per la senda dels Bous. Senda que recomane als bikers més extrems del club, ja que té una bona pujadeta i que exigeix unes bones cames i depurada tècnica. En aplegar dalt ens férem unes fotos ja que el paratge ho mereixia. D’ací acudirem a Quatretonda, on esmorzàrem en el bar que hi ha a l’entrada del poble. Després d’esmorzar ens enfilarem cap a Benigànim, passàrem pel restaurant el Mirador i més tard, per baix de l’hermita del Pare Romaguera. Els últims quilòmetres varen ser més suaus; pantà de Bellús, Casa la Llum, Alboi, Genovés i finalment Barxeta.
La volta va estar plena d’incidents; només baixar les bicis de la furgona de Camarena, la seua bici tenia punxada en la roda davantera, en el primer quilòmetres Ivan va trencar la cadena, en el km. 5 Ivan va caure un xicotet bac, en el km. 7 en va tocar a mi, en la senda dels Bous Juanmi també se la va pegar, Camarena se li va quedar travada la cadena entre els pinyons i el radis prop de l’hermita,no recorde bé però em pense que Àngel també va caure en el km. 35 i finalment Camarena punxà la roda de darrere baixant cara la via del tren.
La majoria d’incidents varen ser mecànics i bacs tontos, però en un d’ells Juanmi es va fer un poc de mal, cosa que ens va contar ja esmorzant. Abans d’eixir ens va dir que se’n tornava per carretera per que li feia un poc de mal. Per la vesprada vaig parlar amb ell i va contar que al final va anar al trauma i li diagnosticaren una fissura en el cap del radi. Des d’ací, donar-li ànims per a que es recuperí el més prompte possible, ja que les eixides sense ell ja no són el mateix.