Club Ciclista Cap Amunt de Olleria

Una volteta

Este matí per fi fea bon temps i vaig decidir eixir a donar una xicoteta volta.
Després de l’accident només havia eixit una vegada, fa quasi 2 mesos, per veure com em sentia. Amb mes de 6 quilos que he agafat este nadal i la cama inclús soldant-se, em va paréixer el mes correcte era anar per pla.
A les 9 m’enfile cap a Benigánim, pel camí, una vegada solt l’asfaltat i agarre el de terra comença a aparéixer-me els maltitos bassal, no és per embrutar-me, sinó pel mal recorde que em porten, ja que per esquivar u, vaig caure i em vaig trencar la cama. Pare i observe  com seriosa millor passar-lo i decidisc provar per un costat però comença a esvarar la bici i a la merda si s’embruta la bici es neteja, però el mes segur és pel mig, final isc al pantà.
Veig un grup de carretera i prove a veure si puc portar el ritme d’ells, però és inútil, jo amb la de muntanyesa i tant de temps sense eixir, desistisc.
Comence a notar que el compressor no envia suficient aire, que el motor bomba molt, i les palanques que mou la burra, perden força i només estic en la granja de bous.
Decidisc afluixar un poc, ja que no em veu ningú, així poder arribar a Quatretonda.
Després d’un bon esmorzar, el compressor inclús seguix oxidat, però cal tornar.
A l’eixida veig Julian, com l’altra vegada, però esta vegada amb bici de carretera, la volta com la maquina seguia oxidada, m’ho prenc mes tranquil.
Espere prompte posar-me en forma (la meua) i poder eixir amb els meus companys, inclús que siga l’ultime com sempre.
      

ElPresi