Grande Pepito

Presi

Ruta molt xula, eixiren, Juanvi Grima, Ivan, Toni Sánchez, Cèsar, Vicente Jose, Seba, David el Alt i Carles. I com sempre a esperar per poder esmorzar en ell i gaudir de les segues expressions i explicacions de la ruta, ell en comentaren que trobaren als companys Travessers, que anaven a fer Pla de corrals, per gaudir de una ruta xula.

I que dir dels nostres companys de carretera, també saben passareu mol bé.  Este diumenge eixiren Rafa Vaño, Sanvictor, Marcos, Toni Benabent i Jose Grau. Es gent que lo únic que volen es passar un mati en bona companya  i segur, ja que el nostre amic i company Rafa sempre anima mol bé els esmorzar.

El nostre company Marcos en els seus fills.

Presi

PELS COMENTARIS QUE DEIEN ELS NOSTRES COMPANYS ELS HA AGRADAT MOLT I NO ES PER A MENYS JA QUE SERA UNA DE LES RUTES MES XULES QUE HI HA PER LA CONTORNA, DIR-VOS QUE ES EN TROBAT ALS COMPANYS DE CAP AMUNT QUE ANAVEN A FER PLA DE CORRALS EXTRA QUE SEMPRE ES I SERA UN PLAER TROBARSELS ON SIGA I PODERLOS SALUDAR(SON UNES MAQUINES). BE DESPRES D’ESTACAR-SE EL BOCAT(ESPECIAL) I REFRESCAR-SE AMB LA CERVESA QUE ENTRABA COM SI FORA AIGUA TIREM CAP A CASA EN COMPANYIA DEL LUCERO QUE CASCABA DE VALENT. BE, BONA VOLTA,BONA COMPANYIA, BON BOCATA , BON SOL I MOLT BON ROLLO.

SERGI.

Com no, per al Presi era tot un plaer, i sense pensar seu molt, de dos rutes que ja avia fet, vaig fer una, la primera seria anar a Aielo i pujar pel camí al Campello,  després direcció a la Balarma, i per un senda que es veu en el google, abaixar al Bosquet, una vegada allí, esmorzar i continuar per la serreta que hi ha a l’esquerra de la carretera de Moixent a el Campello, ha on trobarien una pujada que els portaria al principi del Campello i tornar al poble per el mateix lloc de anada.

A les 8:00 tot els participants acudiren al pi,  ha on esperava el presi, per replegar els entrepans i donar el trac per poder fer el recorregut. Quant se anaren, jo vaig anar per la nevera i a fer el cafè, per estar apunt en el Bosquet per quant arribaren els companys.

A les 10:15, ja en el bosquet i la tropa sense arribar, les 11:00 i encara no han arribat i sense cobertura, però confiant que son autèntic bikers i encara que el terrenys siguin molt dificultós, segur que arribaran. 11:15 ja estic ficant-me un poc nerviós, a veure si ma passant en el trac i els a portat a un lloc que no es pot passar o es que algú a pegat un bac, però a lo lluny, els beix abaixar, pegar vols i al arribar comprove en les cares que per ara  s’ho han passat bé, lo pillor va ser la senda de abaixar, que la van tindre que fer a peu i algú que va ficar un cordell en el camí i Seba selva tragar per complet.

El esmorzar; com un plantaet i sense donar tems a muntar-lo com deu mana, per que tot el mon tenia molta gana, va transcorre en moltes rialles i en comentaris “Quina persona es capes de ficar un fil en mitat del Camí”, també intentarem reparar la bici de Carlos, ja que una pedra dobla el canvi i la cadena la tirava a els rallos, desprès de tronchar la cadena provàrem el canbit i pareixia que anava be.

Ja esmorzats, tornaren a agafar les segues maquines i tronaren al camí trazat per tornar a casa, però nomes eixir a Carles el canvit no li anava be, i vam dexidir carregar la seva bici i a ell en el cotxe per tornar al poble.

No se si és per quedar bé, però al final van felicitar el lesionat del presi, que ja té ganes de sortir a gaudir de les serres que ens envolten i amb la companyia d’aquesta gent meravellosa que envolta el món de les 2 rodes.

Presi

Mes fotos

En el camp de las Vegas (on jugavem a futbol fa unes quantes dècades), al costat de l’institut, he fet un vídeo de tots els que anavem (un total de 26). En aplegar a l’hermita d’Aielo, he dit de fer una foto tots junts, però no se per quina rao no han volgut. La veritat una llàstima perquè haguera sigut una bona estampa.

Bé, tots han pujat pel camí paral·lel a la carretera, per on circulava la BTT d’Aielo, excepte Jojo i jo. Nosaltres  hem pujat per asfalt fins a la meitat del port i desprès ens hem desviat per pujar pel camí de pedra. En aplegar a la rampa de pedra negra, ens hem trobat amb els companys del club que havien pujat per l’altra ruta. A partir d’ací, cada u a la seua fins a coronar el pic. Jo he fet de gregari del meu amic Jojo. Per cert, estic molt content de vore’l damunt la bici i la veritat que ha complit com un campió. Si només tinguerà la meitat del seu espirit de competició, sería un pro, però no és el cas. Més tart, Javi Camarena i Jojo, han decidit tornar-se’n a l’Olleria, perquè tenien presa.

En aplegar dalt els companys de Miquel, hem parlat i hem decidit dividir els grups, perquè portavem diferents ritmes i desprès anava a ser complicat trobar un bar per a tots.

Així, la resta hem baixat per la BTT d’Aielo cap a Vallada i esmorzar al bar de sempre: els Molinets. En l’esmorzar estàvem: Carlos Felo, Andrea, Cesar, Joaqui, Javi Mompó, Juanvi Grima, David el Alt, Toni Bellver, Sergio Albiñana, Jorge Mompó, el presi (que últimament, en els esmorzar no falla) i Jo ( Toni Sánchez).

En reprender la marxa, hem decidit tornar per la via Augusta com quasi sempre fem. Pendent queda ensenyar-li a Cesar la pujada de la font d’Espanya, que ja m’ha contat que van intentar fer-la una vegada però com hi havia batuda de javalí no els van deixar passar. Quan tots anavem a bon ritme, quina ha sigut la sorpresa que Toni Bellver, s’ha pegat un bon bac. Tots preocupats, jo cridant al Presi per a que vinguera, i de sobte, - On esta toni?- diuen uns companys. Mirem cap endavant i  ja estava pedalejant, tot ple de repelons i amb el maillot foradat. La veritat, que un bon ensurt, i esperem que al llarg de la setmana no es resentisca massa.

Ha on esta el conillet?

Per finalitzar, hem aplegat dalt del port, on ens esperava la Policia Local per multar-nos per excès de velocitat, jajaja.

I ara només queda vorer que fem el proper dissabte. Jo espere estar en plenes condicions, perquè aquest costipatja esta durant massa.

QUE GANES TINC DE QUE SIGA DISSABTE A LES 8 DEL MATI!!!.

Toni Sanchez

Mes fotos

Videos

CIMG0035[1]

CIMG0036

Bona ruta, pocs kilòmetres pero exigents, molt bon dia per a disfrutar de la bici i dels amics.

Amunt travessers!!

Xavi.

SERGI.

Salida a las 7:15 con toda una ilusión, a por el premio del club más numeroso, y sobre todo a pasar una mañana divertida. Llegamos a las 8:00 y ya se ve a la gente con muchos nervios y no es por ganar, sino por pasar una mañana divertida, con el pique de costumbre.

Recogida de dorsales, cafés, saludos a compañeros de otras poblaciones y a las 9:40 se da la salida. Yo no puedo contar la experiencia de participar ya que estoy en el dique seco, pero solo puedo decir que a la llegada a meta mis compañeros, mis compañeros se notaban que se lo habían pasado bien, aunque algunos no estaban al 100%.

En esta foto no es para destacar a Angel ni a Javi, sino todo lo contrario, a estas bikers, la primera que vemos fue la ganadora y la segunda la que esta al lado de Angel.

Ya en meta comentaban como había ido,  solo decir la envidia sana de ver las expresiones de sus caras. Y quedamos 2 en el club más numerosos, espero que al año que viene lo consigamos.

Mas Fotos

Presi

Salida V Marcha Btt Montes de Navalon

Pasada de Juanmi y toni

Pasada de Juaqui

Pasada Julian, Jorje y Vavier

Curta, però intensa.

Videos

Quintana 1

Quintana 2

Este no lo he podido subir.

Y esta semana nos espera Navalon

“V Marcha BTT Montes de Navalón”

Presi

Arribem a Alcoi, aparquem en el barri del Batoi, descarreguem les bicis i començem a rodar per l’antiga via del tren cap a Ibi.
Només començar pasem un túnel, a continuación un altre, després un viaducte, un altre túnel, a continuación el pont de les 7 llunes i així durant els póxims 10kms, travessant un total de 14 túnels, alguns de mes de 1km de llargaria i travessant el barranc de la batalla.

En pasar esta zona decidim tirar cap a Ibi per a allargar la ruta. Arribem a Ibi i esmortzem en el bar L’Era, en acarbar un cafenet i volant cap a Alcoi perque estava començant a ploure. En eixir de Ibi hem tingut que parar perque Sergi había perdut les ulleres, per sort s’ha donat conter de que les portava posades.

s 10kms després tornem a agarrar la via verde direcció a Alcoi, esta vegada la suau pendent es cap a baix, la cual cosa ens ajuda per a rodar a certa velocitat i arribar fins Alcoi amb poc esforç, travessant de nou tots els túnes i viaductes.

En arribar a Alcoi tornem a carregar les bicis en la furgoneta i cap a casa, pasant abans per la caseta de Gusta.

En total hem fet 43kms, encara que ens han caigut 4 gotes i ha fet un poc de fred l’oratge no s’ha portat malement del tot i ens ha permés disfrutar d’aquesta ruta que encara no coneixiem.

Xavi.